Acceptar-nos amb joia tal com som. Recordar el que hem rebut per donar-ne gràcies, i el que ens falta per reconèixer la nostra feblesa.
Acceptar els altres tal com són, començant pels més pròxims: el marit o l’esposa, els germans, els fills, els avis, els veïns, les germanes i germans de la comunitat...
Parlar bé dels altres i fer-ho amb veu alta.
No comparar-se amb els altres, perquè la comparació només ens portarà a l’orgull o desànim.
Viure en la veritat: dir el bé, bé i al mal, mal.
Resoldre els conflictes no amb la força sinó amb el diàleg; sense aixecar la veu, sense que la conversa es converteixi en un monòleg per part meva.
En el diàleg, començar pel que ens uneix, després passar al que ens separa.
Prendre la iniciativa del diàleg i tractar de reconciliar-me com més aviat millor: “Que no es pongui el sol sobre la ira”.
Creure fermament que perdonar val més que tenir raó.
Cardenal Dannels
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada